Era setmana passada i auec ua revindicacion aranesa en Parlament catalan. Àlex Moga, deputat de CiU, sollicitèc ath govèrn catalan encetar era tramitacion dera naua Lei d’Aran, entà renauir era anterior de 1991. Aguesta propòsta compdèc damb eth supòrt dera vicepresidenta Joana Ortega en tot assegurar qu’era Generalitat “defenerà era identitat nacionau d’Aran e lengua aranesa dauant dera intransigéncia deth govèrn d’Espanha”.
Era naua Lei d’Aran a de permete ath territòri gaudir de mès autonomia a nivèu competenciau, en tot soslinhar lengua e economia. Es paraules dehòra de lòc dera presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, hè pòqui dies, a on defensaue qu’eth catalan aurie d’èster era unica lengua oficial en ua Catalonha independenta, son un miralh de qu’era Val non a e reconeishement que merite, per istòria e cultura, en bèri airaus sociaus… e politics de Catalonha.
Es tèrmes economics son mau hèr. Non sonque entara Generalitat, tanben ena Val. Donques en junhsèga de 2012 s’ajornèc era aprobacion dera naua Lei d’Aran en Parlament catalan perqué es tretze membres deth Plen deth Conselh non sigueren d’acòrd en nau text, entre d’auti ahèrs, peth finançament. Ei licit demanar deuant de tot Catalonha un nau sistèma entath país que diferéncie era Val coma territòri particular qu’ei. Mès, per un aute costat, ei de besonh hèr ua critica aputant tà laguens, donques es politics aranesi son qui mercaràn eth futur d’Aran.
Versió en català
La setmana passada va tenir lloc una reivindicació aranesa al Parlament català. Àlex Moga, diputat de CiU, va sol·licitar al govern català encetar la tramitació de la nova Llei d’Aran, per renovar l’anterior de 1991. Aquesta proposta va comptar amb el suport de la vicepresidenta Joana Ortega qui va assegurar que la Generalitat “defensarà la identitat nacional d’Aran i llengua aranesa davant de la intransigència del govern d’Espanya”.
La nova Llei d’Aran ha de permetre al territori gaudir de més autonomia a nivell competencial, ficant l’accent en llengua i economia. Les paraules fora de lloc de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, fa pocs dies, on defensava que el català hauria de ser l’única llengua oficial en una Catalunya independent, son un reflex que la Val d’Aran no té i reconeixement que mereix, per història i cultura, a algunes àrees socials… i polítiques de Catalunya.
Els aspectes econòmics son complicats. No només per a la Generalitat, també a la Val. Al juliol de 2012 es va ajornar l’aprovació de la nova Llei d’Aran al Parlament català perquè els tretze membres del Ple del Consell no van estar d’acord en el nou text, entre d’altres punts, pel finançament. És lícit demanar davant de tot Catalunya un nou sistema pel país aranès que diferencií la Val com a territori particular que és. Però, d’un altra banda, és necessari fer una crítica mirant cap a dins, ja que els polítics aranesos son qui marcaran el futur d’Aran.
